dimecres, 1 de desembre de 2010

¿En qué cambia el proceso de aprendizaje cuando se integran las nuevas tecnologías?

¿En qué cambia el proceso de aprendizaje cuando se integran las nuevas tecnologías?
Los cambios que se han producido en el proceso de aprendizaje con la integración de las nuevas tecnologías han revolucionado la educación en todas sus áreas,  se ha creado una doble complicidad cognitiva  y expresiva, dando y recibiendo de las experiencias hipertextuales, en la cuales se mezclan imágenes y textos interactuando entre ellos.
Han permitido pasar de una instrucción global a la individualizadora  creando y trabajando en su propio blog; de trabajar con los mejores alumnos a trabajar con los menos aventajados , de una evaluación basada en exámenes a una basada en el progreso individual (blog), de contenidos homogéneos a la confección individual de programas (el profesor comparte autoridad con el alumno y este tiene protagonismo), del pensamiento verbal a la integración de componentes visuales, un incremento en la cooperación,  y en la participación activa del aprendiente (web 2.0), así como a la motivación de los aprendices.
También ha habido cambios en el acceso a múltiples recursos educativos y de entorno de aprendizaje, (tele formación, videojuegos, enseñanzas virtuales...)  y la posibilidad de que los alumnos trabajen ante su ordenador con materiales interactivos de auto aprendizaje y se puedan comunicar con profesores y compañeros, proporcionando una gran flexibilidad en los horarios de estudio y una descentralización geográfica de la formación.
Para la Educación Especial estos cambios han representado  un gran avance en poder de comunicación  e información, abriéndose camino  a través del ordenador con periféricos especiales alternativos que resuelven  las limitaciones.
Por otro  lado la enseñanza impartida por el profesor también ha cambiado, ya que el profesor dispone de infinidad de recursos de apoyo a la enseñanza (materiales didácticos, documentos informativos, entornos de trabajo en el ciberespacio...) y  este deberá seleccionar lo más adecuado en cada circunstancia, para ello se hace necesario una formación continuada en didáctica general por parte del profesor  y  unas infraestructuras adecuadas  (Pizarras digitales en cada aula, salas de trabajo multiusos con ordenadores…)
En conclusión, con la integración de  las TIC aparece un  nuevo paradigma mucho más personalizado, centrado en el estudiante y basado en el socio constructivismo pedagógico que,  sin olvidar los demás contenidos del currículum,  aseguran a los estudiantes las competencias en TIC que la sociedad demanda y otras tan importantes como la curiosidad y el aprender a aprender,  la iniciativa y la responsabilidad, el trabajo en equipo etc...
El alumno ha dejado de ser un objeto pasivo, pasando a la acción, tiene que escoger su camino, adquirir autonomía en la actividad y en el proceso y asumir sus propias decisiones.
Si quieres saber más sobre las nuevas tecnologías clica en el siguiente link

http://peremarques.pangea.org/siyedu.htm#funciones

dijous, 11 de novembre de 2010

Drogues per saber-ne més

Abre la página clica en cada concepto y podrás ver la composición que tiene el cánnabis

Entra en la página y mueve el ratón con la mano que aparece en la pantalla, siéntalo en el sillón y podrás ver los efectos que produce en el cerebro la droga
National Institute on Drug Abuse (NIDA) (en espanyol)
 
Presentació: "Drugs and the brain"
Aquí podrás observar i leer las consecuencias del consumo de drogas específicas: Alcohol, éxtasi, cocaína... en el idioma que más te guste.
http://www.jellinek.nl/brain/index.http://www.jellinek.nl/brain/index.htmlhtml

 

dimarts, 2 de novembre de 2010

LES XARXES SOCIALS

Creiem adequat parlar-vos de les xarxes socials, perque sou les persones que l'utilitzen més. Avui en dia hi han moltes varietats de xarxes socials, que han anat evolucionant al llarg del temps. Per exemple, un dels inicis de xarxes socials era el fotoblog, que la seva utilitat ha anat disminuint fins a desaparèixer i sorgir-ne de noves, com ara el facebook.
 Les aplicacions que et deixen fer les xarxes socials també ha evolucionat, perque ara et parmet xatejar, penjar-hi fotos, comentaris, entre moltes altres.

Però el més important en les xarxes socials, és que algunes persones no  en fan bona utilitat. Perque et permet tenir un perfil o identitat falsa i cometre delictes. Ja que s'han vist alguns casos que abusos i intimidació a través d'internet.
I a més, actualment está de "moda" quedar amb gent que es coneix per internet. Per molt que hagis parlat amb aquella persona, no saps realment com és; i quedar amb uns persona desconeguda pot crear que estiguis en una situació incòmode o fins i tot que estigus en perill.

Per tant, nois i noies utilitzeu les xarxes social, perque et permet mantenir contacte amb persones que no pots veure-la, però sempre s'ha de tenir en compte que no es coneix l'altra persona. Així que aneu en compte!!

Aquí us deixem un programa de TV3 "Banda ampla" on es parlaven de les xarxes socials:

EL NOSTRE BLOG

Sóm el Christian, la Pepi i la Roser, estudiants d'educació social a la universitat Rovira i Virgili. En l'assignatura d'habilitats comunicatives, ens ha ensenyat el llenguatge multimodal, que constisteix en utilitzar o ensenyar diferents conceptes a partir del lleguatge visual, auditiu i no només en el llenguatge tradicional.
Per tant, un dels treball a realitzar era un blog.
El nostre blog va dirigit a adolescents, encara que aporti informació a tot tipus de persones.

Hem escollit aquesta franja d'edat, perque creiem que és un època de constants canvis i on persona busca el seu propi camí. A més, creiem que en la societat no estan molt valorats, ja que no els concideren ni nens ni adulta, aixó fa que no tinguin un lloc en la societat.
Per tant, hem creat aquest blog, per proporcionar informació a aquestes persones, apopant-nos més al seu pensament i que no ens vegin (educadors) tan propers als pensaments dels seus pares.
La informació que hem publicat, l'hem extret a partir d'altres publicacions, peró redactat per nosaltres mateixos i amb un llenguatge fàcil d'entendre per a ells.
A part de les entrades exigides per al professorat, hem volgut aprofondir en conceptes més propers en aquest edat i que els hi proporcioni una ajuda per a encaminar el seu futur.

PROJECTE FINAL: EL CONSUM DE DROGUES

Amb aquest video volem oferir una informació sobre les drogues, ja que, en l'adolescència és el període on hi ha una iniciació del consum de drogues.
Per tant, en aquest vídeo us oferirem els diferents consumidors i el que nosaltres creiem que pot afectar a la persona a portar-la a un consum. A més a més, volen donar una informació bàsica sobre l'evolució del consum de drogues, si n'hi ha, perque no sempre s'arriva a l'adicció ni de la mateixa manera.
A part, també hem ficat la nostra opinió sobre les diferents característiques individuals,que porta a una persona a consumir o no.
I finalment, un resum sobre les diferents problemàtiques que pot portar al tenir una adicció.

Aquest vídeo ha estat creat a partir del progama Windows Movie maker, que es un programa que et parmet crear videos a partir d'imatges, text i so.
És un programa molt similar al Power Point, ja que et permet fer diversos efectes. És molt intuitiu i de fàcil utilització, ja que es un programa molt visual i et permet fer coses que semblen molt tècniques, amb només un clic.
Et conviedem, a utilitzar aquest programa, si algun dia has de fer una presentació amb power point. Perque és un recurs fàcil i més agadable visualment, comparant-lo amb el Power Point.

Aquí us deixem el nostre projecte final:


http://www.youtube.com/watch?v=H906HkmCvPs

dijous, 28 d’octubre de 2010

Malalts mentals: inofensius o perillosos???

Per començar a parlar d'aquest tema, pimer definirem que és un trastorn o malaltia mental: és una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l'emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l'aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l'adaptació de la persona a l'entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subject.

A partir d'aixó parlarem de la visió que té la societat dels malalts mentals. Ja que actualment hi ha una associació de malalt mental amb persona agresiva i perillosa, i aixó no és del tot cert. Perque un malalt mental només és perillós quan no es pren els medicament, que fan que la seva mallatia no li influieixi en la seva vida. Peró quan no se la prenen, la malaltia torna a brotar i llavors és quan li surt l'agressivitat.
Però s'ha de saber que totes les persones que estan sota tractament, tenen un seguiment del psiquiatra d'ell i el seu entorn.

Creiem que aquesta visió de les malalties mentals ve lligada a causa dels mitjanç de comunicació. Perque quan un malalt mental mata algú, sembla que el vulguin "disculpar" perque té una malaltia mental. I aquesta ha sigut la que li ha causat que actués d'aquesta manera.
Per tant, tota aquesta informació l'ha anem assimilant, com a que aquestes persones són agressives. I com hem pugut dar abans, tot aixó ve influenciat per altres cracterístiques de les persones. Així que hi hauran persones agressives que tenen malaltia mental, com en persones sanes que no pateixen cap transtorn.

Aquí us deixem webs per a que pogueu aprofundir sobre les malalties mentals, quins tipuns n'hi ha i com són les persones que la pateixen:
http://www.familiarsmalaltsmentals.org/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Malaltia_mental 

Aquí us deixem la adeça de l'empres que tracta les malalties mentals de tot el Tarragonés i algunes parts de Catalunya:
http://www.peremata.com/
http://www.fundacioperemata.cat/


dimecres, 27 d’octubre de 2010

OBSESSIÓ ALIMENTÀRIA

En l'actualitat hi ha molta preocupació per l'especte físic, i sobretot en l'etapa de canvi com és l'adolescència. Aixó fa que moltes dels nois/es tinguis problemes alimetàris, i aquesta pugui causar una malaltia més crònica.
Encara que aquests problemes siguin més presents en les noies, no podem descartar que alguns homes també la pateixin

Tota aquesta obsessió ve creada per la societat, ja que els models a seguir són persones fisicament espectacular. Encara que d'aquestes persones n'hi hagin de contades.
A més, els estilistes i els mitjanç de comunicació fan augmentar aquesta obsessió, ja que fan roba per persones "esquelètiques" i les talles no són adequades per les mides del cos. I els mitjanç de comunicació "ensenyen" les persones més agradables de veure.

Tot aixó, fa crear molts transtorn alimentàris com:
· Anorèxia: són les persones que no mengen el suficient. A més, son persones obsessionades a comptar les calories i a menjar aliments que continguin molta aigua. I moltes vegades ve acompanyada de adminicació de laxans i diurètics, que fa que la persona elimini més toxines i residuus que queden al cos.
· Bulimia: és quan la persona s'alimenta de manera exagerada i sense tenir cap mirament per els aliments que porten calories. Quan la persona s'ha alimentat, fins a tenin l'estòmac ple, llavors vómita tot el que ha menjat.
· Altres:

Normalment, tot aixó ve acompanyat de molt d'exercici físic i obsessió per els quilos que pesa.

Aquestes malalties poden causar danys molt importants als organismes de les persones, per tant, s'han de posar en mans d'un especialista per a que les pugui rehabilitat i reeducar.



Pàgines d'intés:
http://www.webdelabelleza.com/cuidado-del-cuerpo/belleza-fisica-no-debe-ser-sinonimo-de-anorexia
http://es.wikipedia.org/wiki/Anorexia 
http://es.wikipedia.org/wiki/Bulimia

Línies i pàgines web d'ajudes:
http://www.masqueunaimagen.com/
http://www.acab.org/

EL MEU HEROI ÉS...EN PEP!

Avui no vull que aprengueu res, vull que reflexioneu.

Guardiola és un heroi per a mi. Crec que hauria de ser un model a seguir, és increïble. A part dels títols que ha guanyat ha aconseguit (per fi) que el Barça sigui més que un club.

És impossible que la gent pensi amb el Barça i no hi vegi la figura de Guardiola, de la seva filosofia, un model basat en valors que ell ho ha posat en pràctica al Barça però què és valida per triomfar en la vida, humilitat, sacrifici, treball, esforç i sobretot persistència entre altres virtuts són els que ell utilitza en el seu discurs hi ha aconseguit que tant jugadors, afició i mitjans de comunicació se'ls creguin i se'ls apliqui. 

Com diu Carles Capdevila en un article que desprès deixaré el link: " ... penso en l’estil Guardiola, com a model a estudiar a les facultats de pedagogia: l’autoritat ben entesa, que no és al servei de la disciplina gratuïta, que s’encamina cap a l’excel·lència, que valora el talent i el treball, que no dóna drets a qui no fa els deures, i que pel camí ens regala tantes alegries."

També ja que parlem del Barça vull fer esmena de dos jugadors molt  a tenir en compte tant si parlem de futbol com d'educació.

Un és l’Andrés Iniesta, un crack que és l’ humilitat en persona, com diu en Pep: "Andrés come aparte. No lleva pendientes, no se pinta el pelo, juega 20 minutos y no se queja... Es el ejemplo". Cal reconèixer aquest mèrit envoltat de tot el luxe que l'envolta no se li hagin pujat els fums i només pensi en jugar a futbol havent guanyat tot el que ha guanyat. 

L'altre és el Pedro Rodríguez, un noi que ha estat a punt de deixar e Barça però el seu esperit de superació ha aconseguit en 2 anys arribar al primer equip, ser la revelació de la temporada i guanyar una copa del món. Tot això desprès que en la temporada 08-09 hagués pujat al primer equip i desprès es decidís tornar-lo a baixar. Molts s'haguessin deprimit però ell va fer una magnifica temporada al Barca Atlètic i per això ara és el què és.



 Hi ha molts models per seguir a la vida, però us volia ensenyar uns bons models que surten tots els dies a la premsa i que està bé reconèixer el seu mèrit. 


Per últim, un vídeo dels Manel, titulat La gent normal, i com intenta l'equip d'en Guardiola intenta ser, dintre del que es pot, ser normals:


Aquí us deixu uns links que parlen del mèrit que tenen aquests jugadors: 




http://www.mercafutbol.com/noticias/promesa-la-semana-pedro-rodriguez-77955

dilluns, 18 d’octubre de 2010

LES PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES

Des de fa molts anys les úniques pissarres que hi havia a les escoles eren les que s’escrivia amb guix, però últimament les coses estan canviant molt, per exemple tenint per a cada alumne, i el nou pas per a millorar l’educació són les pissarres interactives!

A grans trets, podem dir que una pissarra interactiva agrupa la simplicitat d’una pissarra sumant els avantatges d’un ordinador. Per tant, amb aquesta pissarra el professor no només passarà la informació, podrà escriure, subratllar, remarcar amb colors... a més a més, una vegada acabada l’explicació, el professor pot enviar-la per mail al alumne.

A més de tot això, la manera d’ensenyar canviarà ja que tindrem un ventall de possibilitats molt ampli: si es necessita informació addicional en un clic la podrà veure tota la classe, podràs aprendre d’una altra manera ja que les pissarres incorporen plantilles de jocs que si els professors els utilitzen tindràs la possibilitat de fer-ho d’un manera totalment nova.


Si voleu aprendre més coses sobre les pissarres interactives us deixo aquest link del Sr. Sergio Garcia:

Si voleu tenir una idea més visual del que és una PDI, us adjunto aquest video:

dimarts, 12 d’octubre de 2010

DROGAS: ATRACCIÓN, PLACER, MIEDO, HUIR DE LA REALIDAD…

¿Qué son?
Las drogas des de que el mundo existe han cohabitado con el hombre, mucha es la polémica que ha salido en torno a ellas, han pasado de  clases sociales altas al consumo popular, de ser un consumo legal, a una prohibición total, y actualmente el debate sobre legalización o penalización está en la calle.
La controversia  entre  Jóvenes que afirman que no pasa nada, padres que se afianzan en erradicarlas por completo, los que se plantean ambas situaciones, y los profesionales de la educación etc.… se hace patente en una sociedad cada vez más consumista y con un comienzo para la consumición cada vez más joven.
¿Qué son o cómo son las drogas?                                                             
Las  drogas  son unas sustancias químicas (naturales o artificiales) que se introducen en  el cuerpo  para  modificar  ciertas  funciones (percepción, comportamiento, motricidad...),  pero los efectos,  consecuencias y funciones  dependen de multitud  de factores, sobre  todo por las definiciones sociales (discurso social), económicas y culturales que se hace de las drogas.  De  esta  forma  podemos decir que la utilización de las drogas es una práctica universal en la que se interrelacionan de manera compleja substancias, personas y contextos socioculturales.

¿Cuáles son sus características?

Las Características concretas de las propias drogas (calidad, mezclas...) y sus consumos (excesivos, convulsivos...).
Las personas que las consumimos (razones, formas de hacerlo, características, tipo de personalidad, tendencias depresivas, esquizoides, psicóticas, neuróticas...).
El contexto en el que las diferentes personas consumimos las distintas drogas (familiar, trabajo, ocio, fines de semana, fiestas...).
Si quieres a profundizar en estas características, clica en el link:
¿Cuál y qué efectos  nos producen?

Estimulantes o aceleradores Tabaco, anfetaminas-speed, éxtasis (MDMA y MDEA), cocaína, éxtasis-verde....
Proporcionan sensación de energía…
Depresores o tranquilizantes Alcohol, heroína, analgésicos, sedantes...
Calman, adormecen, aplatanan, sedan,…
Alucinógenos LSD/tripis, setas alucinógenas (mongis y amanitas), peyote, mescalina, ayahuasca...
Las alucinaciones suponen ver, oír... a
Diferentes tipos de efectos o efectos mixtos Hay algunas drogas que no se pueden clasificar dentro de los tres grupos anteriores ya que a veces producen más de un efecto. Esas sustancias son: marihuana, hachís, ketamina, GHB, PCP, éxtasis (MDA y MBDB)...
Si quieres a profundizar en los efectos, clica en el link:  

De la tolerancia a la dependencia
Física: “Delirium tremens” o “síndrome de abstinencia” (mono).
Psicológica: ansiedad, nerviosismo, dolores de cabeza, insomnio...
Funcional o instrumental: cuando no se pueden hacer ciertas cosas sin haber consumido antes alguna sustancia (para hacer juerga, para ligar...). Muchos usos de drogas se están realizando con un fin instrumental (para... mantenerse despiertos bailando durante largos períodos de tiempo en discotecas atronadoras, comunicarse mejor, aguantar las horas de trabajo, facilitar las relaciones...).
Si quieres a profundizar sobre cómo se pasa de la tolerancia a la dependencia, clica en el link:  
Algunos riesgos de los consumos no adecuados
Adulteraciones, sobredosis, deliriums...y adicción, dependencia.
Así, a nivel teórico y purista, la mejor opción está en el no consumo de drogas.
A pesar de ello, las drogas han existido, existen y existirán, optando por aprender a vivir libres, en una sociedad con drogas.
Por ello, es fundamental tener en cuenta, cuando se va a consumir una droga:
  • El tipo de droga, ya que todas son diferentes, en cuanto más natural sea mejor.
  • Los efectos propios de la droga, distinguiéndolos de las expectativas que se suelen poner en las mismas, la mayoría de ellas falsas.
  • La calidad de la sustancia.
  • Las razones por las que la consumimos.
  • El uso, personal o colectivo.
  • El contexto en el que se da el consumo.
¿Cómo se ven los riesgos en diferentes edades?
Los adolescentes el riesgo lo ven…
·         Atractivo
·         Experiencias desconocidas
·         Vivencias intensas del instante
·         Transgresión
·         Radicalismo vital
Los adultos el riesgo lo ven…
·         Riesgo innecesario
·         Problemas conocidos
·         Dificultades futuras
·         Amenaza del orden
·         Caos destructor
Fuente. (1996). Drogas y adolescentes. Aguilar. Madrid
Pero… ¿qué son realmente los riesgos?
Riesgo es un concepto multidimensional que, como tal, implica cierta ambivalencia: un riesgo es una situación que en el futuro nos puede deparar daños, pero también beneficios, entraña peligros, pero…

La percepción de riesgo se ve mediada por los intereses dominantes y el conjunto de valores y creencias imperantes. El riesgo se evalúa…

Considerar el consumo de drogas como un riesgo, y no como algo positivo o negativo tiene numerosas ventajas en el trabajo preventivo. Pero tenemos que tener en cuenta que la alarma indiscriminada...

Por mucho que algunos crean que funciona, evitando las conductas que consideran indeseables, las últimas décadas nos han enseñado que el alarmismo puede volverse un eficaz gancho….

En el caso de la comunicación entre jóvenes y adultos…

Si quieres a profundizar  e informarte sobre los riesgos, clica en el lik:
Materiales de apoyo para los profesionales:


QUE SÓN LES "CAZAS DEL TESORO"?

Les "cazas del tesoro" , és una pàgina web en la que es formulen una sèrie de preguntes i un llistat de direccions d'internet en lEs que els alumnes han de buscar resposta.
Són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les noves tecnologies i amb l'accés de l'informació a través d'internet.

Les "caza del tesoro" té els següents apartats:
     · Introducció: on es dón a l'alumne tota la informació inicial de l'activitat, on descriurem la tasca i les instruccions per portar-la a terme.

     · Preguntes:  - alumnes petits: les preguntes ha de ser directes i amb l'informació igual que l'hem torbar, però amb forma de pregunta.
                          - Alumnes més grans: preguntes que impliquin una activitat més complexa. Es formulen preguntes que  impliquen activitats relacionades amb al lectura, comprenció, organització de la informació, etc.

     · Recursos: concisteix  en una llista de llocs webs que el professor ha localitzat per ajudar a respondre les preguntes. També es poden utilitzar buscadors especialitzats i genèrics.
En els alumnes més petits, s'ha de ficar el link just després de l'explicació.

     ·La gran pregunta: en alumnes més grans és fa una gran pregunta, que la seva resposta no es trobi directament, sinó que depén de les respostes anteriors i de més informació que ell a trobat.
Aquí es pot treballar les normes, actituds i valors, demanant els alumnes que reflexionin.
Fins aquí seria el contingut mínim d'una "caza del tesoro", però hi han autors que afageixen més apartats.

     · Evaluació: es tracta de fer una descripció clara de que i com s'evalua l'aprés. La millot manera d'evaluar els alumes és en funció del producte (quantitat i qualitat dels encerts) Però també és pot tenir alguns indicadors com ara, el grau d'elavoració, les estratègies de recerca, etc.

     · Crèdits: es tracta de fer un llistat de fonts que en facis ús a la teva "caza del tesoro"


Per ampliar l'informació cliqueu aquí:


Aquí tens alguns exemples i activitats de "caza del tesoro"

QUE SÓN LES WEBQUEST?

La Webquest és una eina que forma part d'una metodologia per el treball didàctic, que concisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment d'internet, que promoguin l'utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels aulmnes.

Són utilitzats com a recursos didàctics per els professons, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats d'utilització de l'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb al societat de l'informació.
Es tracta de fer algo amb l'informació. La tasca ha de consistir en algo més que contestar simples preguntes.

Per desenvolupar una Webquest, és necessari crar un lloc web o blog.

Hi han diferents tipus de Webquest:
     · A curt plaç: és l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut i varies matèries.
     · A llarg plaç: disenyades per realitzar-les en una setmana o un mes de classe.
     · Miniquest: són les que només es concideren tres pasos: escenari, tasca i producte.

Les Webques estan formades per els apartats següents:
     · Introducció: proporciona l'informació bàsica sobre l'activitat, els orienta sobre el que els espera.

     · Tasca: s'ha de descriure de manera clara i concisa quin serà el resultat final de les activitats d'aprenentatge. I si el producte final implica l'ús d'alguna eina (power point, etc).

     · Procés: és una llista enumerada dels pasos, que ajudarà a comunicar la idea d'una seqüència ordenada. Així ajudarà als alumnes a entendre el "que s'ha de fer" i en quin ordre. EL procés ha d'incloure els recursos online i offline que s'utilitzaràn en cada pas.

     · Evaluació: s'ha de descriure, el més concret i clar possible, com serà evaluat el seu rendiment.

     · Conclució: escriure el que han après i aconseguit completant les webquest.

     · Criteris i referències: mencionar fonts, imatges i textos que s'han utilitzat .


Per ampliar més la vostra informació podeu clicar aquí:



Aquí us deixem algunes activitats:


COM BUSCAR FEINA?

Avui en dia, els joves tenim molta feina per a iniciar la nostra recerca de feina i de la manera que ho hem de fer. Per aixó, aquí us proporcionarem informació bàsica sobre llocs i fomes d'accés a la feina i els instruments necessàris per a realitzar una bona recerca.

· LLOCS D'ACCÉS A LA FEINA
     · Intermediari en el mercat laboral: inem, oficina de treball, ETT, etc

     · Administració publica: en els seus nivell: administració local, provincial, autonòmica, estatal i de la Comunitat Europea. Per tenir treball fix, s'han de passar uns oposicions ( examen de coneixements)

     · Mitjanç de comunicació: premsa, radio i televisió i internet

     · Ret de contactes: familiars i amics, companys de feines anteriors, antics professors i companys de classe i proveïdors i clients.

     · Autocandidatura: la persona que busca feina, fa la demanda al lloc de treball.Es pot fer mitjançant una trucada telefònica (sol·licitar parlar amb la persona adequada), presentació personal ( que la persona que busca feina es presenta ell mateix), presentació per carta ( expliques les teves capacitats i aptituds a través d'una carta) i  realització d'un anunci.


· INSTRUMENTS DE RECERCA DE FEINA

     · El telèfon:  per obtenir informació de les empreses.

     · El currículum: és un resum escrit i ordenat de la capacitat professional i experiència laboral. Normalment ha d'ocupar un full, ha d'estar a ordinador, explicació breu i precisa.
            L'estructura: - Dades personals ( nom i cognoms, data i lloc de neixament, DNI, direcció, telèfon de contacte, carnet de conduir.
                               - Formació: acadèmica (titols amb data de començament i fi), complementària (cursos relacionats amb el lloc de treball), idiomes, informàtica.
                               - Experiència: amb contracte i sense contracte o una altra activitat.
                               - Altres dades: jornades, seminaris, associacions, disponibilitat, etc.

     · Carta de presentació: sempre acompanya el currículum, i ajuda a destacar la informació més important relacionada amb el lloc de treball.

     · L'entrevista:  aspectes a tenir en compte: higiene personal, vestimenta i habilitats socials. Tipus d'entrevista: entrevista individual o en grup.


Per a tenir models de currículums, cliqueu a l'enllaç següent:

Estadístiques de l'atur de Catalunya en l'adolescència:


QUE ÉS LA COEDUCACIÓ?

En els últims temps la coeducació, és a dir, l’educació igual del sexe masculí i femení, és molt comuna en molts països i és una realitat que molts de vosaltres veieu dia a dia, ja que la coeducació pot estar en el simple fet d’anar al institut i et trobis persones del sexe oposat.

No fa pas tant que a les escoles s’ha establit la coeducació a nivell general, només hi ha present durant la segona república, on només a Catalunya durant la Guerra Civil. Més tard, Franco la va prohibir i ara tornar a començar costa molt.

Una cosa que ara vosaltres ho veieu amb tota la normalitat del món, no és tan freqüent en altres països, ja que penses que la dona juga un paper molt diferent al del home ja que normalment veuen a la dona inferior al home i la seva educació passa per aprendre ha satisfer l’home, cuidar dels nens, de la casa... i per tant, els dos reben una educació diferent.
Però en l’actualitat hi ha persones que creuen que una educació conjunta en l’adolescència no funciona, ja que diuen que les noies maduren abans que els nois i no es pot parlar els mateixos temes ni tenen les mateixes actituds, tot això creien evidentment en la igualtat de sexes, però ells creuen que la coeducació està molt de moda però que el millor seria una combinació de les dues.
Us deixo un text de Miquel Riera, director d’un col·legi de Girona:
L’educació diferenciada
Són força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista. Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és.
Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte.
La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats…
Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada?
Més enllà de la crítica fàcil hem d’anar a la crítica constructiva. En l’educació s’ha creat fals mites, que no poden dir-ho a la lleugera. Que és millor l’educació diferenciada o la coeducativa? Jo tinc clar que aquesta resposta és difícil de contestar. Penso amb l’adolescència i crec que en determinats moments ho haurem de separar. No es pot parlar en un grup d’homes el mateix que en un grup dones. I no és el mateix que una dona parli amb un grup d’homes i viceversa. Reflexionem sobre el paper, no contestem ràpidament. Jo només invito a pensar-hi. Una de les coses que m’indigna és que l’educació diferenciada és igual a opus dei. No és del tot veritat aquesta generalització tampoc. És forma que hi ha per desprestigiar l’educació diferenciada. Hem tenir clar com beneficia el sistema educatiu aquest tipus d’escola.
Potser el que hauríem d’intentar és tornar a reedifinir perquè fem escola coeducativa. Quins valors hem i volem transmetre. Com eduquem a la sexualitat. I com valorem la diversitat com una riquesa. Segurament aquest és un dels post més conservadors que he fet. Però és per incitar al debat. Per no dir que les coses ón blanques o negres. Potser hi ha el gris.
Cal reflexionar sobre el tema de la coeducació i també intentar entendre a les altres cultures, ja que cap cultura està per sobre de l’altre, tot i que nosaltres creguem que la nostra es la bona les altres s’han de saber compendre i respectar.
Us deixem una pàgina dedicada a la coeducació:
I per qui en tingui ganes, els dies 14, 15 i 16 d’octubre fan les primeres jornades internacionals sobre coeducació a Barcelona!!, us deixo el link, es un blog com el nostre!^^: