En els últims temps la coeducació, és a dir, l’educació igual del sexe masculí i femení, és molt comuna en molts països i és una realitat que molts de vosaltres veieu dia a dia, ja que la coeducació pot estar en el simple fet d’anar al institut i et trobis persones del sexe oposat.
No fa pas tant que a les escoles s’ha establit la coeducació a nivell general, només hi ha present durant la segona república, on només a Catalunya durant la Guerra Civil. Més tard, Franco la va prohibir i ara tornar a començar costa molt.
Una cosa que ara vosaltres ho veieu amb tota la normalitat del món, no és tan freqüent en altres països, ja que penses que la dona juga un paper molt diferent al del home ja que normalment veuen a la dona inferior al home i la seva educació passa per aprendre ha satisfer l’home, cuidar dels nens, de la casa... i per tant, els dos reben una educació diferent.
Però en l’actualitat hi ha persones que creuen que una educació conjunta en l’adolescència no funciona, ja que diuen que les noies maduren abans que els nois i no es pot parlar els mateixos temes ni tenen les mateixes actituds, tot això creien evidentment en la igualtat de sexes, però ells creuen que la coeducació està molt de moda però que el millor seria una combinació de les dues.
Us deixo un text de Miquel Riera, director d’un col·legi de Girona:
L’educació diferenciada
Són força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista. Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és.
Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte.
La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats…
Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada?
Més enllà de la crítica fàcil hem d’anar a la crítica constructiva. En l’educació s’ha creat fals mites, que no poden dir-ho a la lleugera. Que és millor l’educació diferenciada o la coeducativa? Jo tinc clar que aquesta resposta és difícil de contestar. Penso amb l’adolescència i crec que en determinats moments ho haurem de separar. No es pot parlar en un grup d’homes el mateix que en un grup dones. I no és el mateix que una dona parli amb un grup d’homes i viceversa. Reflexionem sobre el paper, no contestem ràpidament. Jo només invito a pensar-hi. Una de les coses que m’indigna és que l’educació diferenciada és igual a opus dei. No és del tot veritat aquesta generalització tampoc. És forma que hi ha per desprestigiar l’educació diferenciada. Hem tenir clar com beneficia el sistema educatiu aquest tipus d’escola.
Potser el que hauríem d’intentar és tornar a reedifinir perquè fem escola coeducativa. Quins valors hem i volem transmetre. Com eduquem a la sexualitat. I com valorem la diversitat com una riquesa. Segurament aquest és un dels post més conservadors que he fet. Però és per incitar al debat. Per no dir que les coses ón blanques o negres. Potser hi ha el gris.
Cal reflexionar sobre el tema de la coeducació i també intentar entendre a les altres cultures, ja que cap cultura està per sobre de l’altre, tot i que nosaltres creguem que la nostra es la bona les altres s’han de saber compendre i respectar.
Us deixem una pàgina dedicada a la coeducació:
I per qui en tingui ganes, els dies 14, 15 i 16 d’octubre fan les primeres jornades internacionals sobre coeducació a Barcelona!!, us deixo el link, es un blog com el nostre!^^:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada